Diuen que la música ha estat aquests mesos un servei social més, que ens ha fet més suportable l'aïllament. Cantar ens va donar recursos que podíem utilitzar per sentir-nos amb els peus a terra, més tranquils, acompanyats i desconnectats de tot el que passava al nostre voltant: "Us volem comunicar una notícia que esperem que serveixi per mantenir l'ànim ben alt. Això passarà i tornarem a fer junts el que més ens agrada: cantar!" i la sala d'assaig es va traslladar a la pantalla de l'ordinador: "Els dimecres i els dijous ens connectem amb el director, separadament les diferents cordes del cor".

Som un cor molt compromès amb el projecte, però sobretot amb les persones que el formen. Cadascun de nosaltres ha hagut d'adaptar-se a les noves circumstàncies per tal de reforçar la unió del grup, però malgrat les dificultats, sabem que, gràcies a la il·lusió de la nostra colla, les anirem derrotant i continuarem avançant de mica en mica.

Aquesta voluntat de seguir endavant és una mostra prou evident què cantar és una eina molt poderosa per intercanviar experiències i establir connexions potents compartint i difonent la música.

Això no només ho vàrem fer per cantar, sinó també com a eina de transformació personal i de suport a la gent del nostre entorn que ho estava passant malament, als malalts i als que no van poder superar la malaltia. Per ells i per tots vosaltres seguim cantant, persistim!

El concert avui vol proposar l'inici d'un canvi revolucionari que tant de bo puguem fer arribar al nostre públic a través de les nostres veus amb el repertori següent:

1. "De Dalt del Cingle": Una nova obra que hem encarregat a Josep Vila i Casañas sobre versos de Miquel Desclot i basada en el mite de Prometeu. Aquesta obra és un cant a la humanitat que sols se salvarà si s’oblida de déus i falsos profetes i lluita amb els seus braços i paraules per canviar el món en què vivim.

2. El “Requiem” de Bob Chilcott com a recordatori de tots els que han mort durant aquest temps.

3. També interpretarem el “Magnificat” de John Rutter com a homenatge a tots els “supervivents” i al personal sanitari que ens han estat acompanyant i cuidant en un moment en què, tot i el caos viscut, han continuat treballant amb una capacitat d'adaptació extraordinària a les situacions més complicades.

 

Intèrprets:

Soprano: Ulrike Haller
Tenor: Jorge Juan Morata
EL COR CANTA
COR CIUTAT DE MATARÓ
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Direcció: Elisenda Carrasco i Ribot, Eva Martinez i Tomé i Jordi Lluch i Arenes

 

 

Seguim cantant, per no tornar-nos bojos

En moments de màxima vulnerabilitat i fort aïllament social ens hem hagut d'adaptar a les noves circumstancies per subsistir. I es que la salut també es preserva gràcies a l’existència d’unes xarxes culturals que construeixen vincles afectius, emocionals i de suport mutu. Ja ho deia en Txaikovski "Si no fos per la música, hi hauria més raons per tornar-se boig".

Si t'agradaria connectar amb les experiències d'un grup de persones que els motiva la cerca de noves fites a través de la música simfònica, clica el botó.

RGPD